Exposició «Carbasses» a la sala Camil•la Pérez – El Vendrell (Maig 2007)
L’hortalissa metamòrfica de closca ataronjada i polpa dolcenca, és senzilla i agraïda. Hi ha gran varietat de carbasses, algunes normes decoratives i d’altres de gran qualitat culinària, que s’han guanyat un lloc d’honor en l’ambit de les sopes.
Perquè la modèstia és una virtut i per bé que senzilla i barata aquesta hortalissa, és capaç de fer unes metamorfosis formidables, de la closca es fa des d’instruments musicals fins a recipients per aigua i estris casolans passant per flotadors i boies.
L’humil hortalissa és protagonista també en dites: tenir el cap com una carbassa, que vol dir tenir mal de cap, ser tap i carbassa, dues persones que son inseparables. Els pretendents i els estudiants corren el risc de rebre’n un bon exemplar. És capaç de protegir les cases dels mals esperits i recordem com una senzilla carbassa és va convertir en un luxós carruatge per dur la Ventafocs al ball de les celebritats.
És per tot això que fa que les carbasses em siguin molt atractives, és un objecte de la natura, assequible, comprensible, habitual, que arriba a l’espectador.
Mitjançant la tècnica de la sigil.lata i el “raku” em permet transformar aquestes formes de la natura, amb un toc màgic de color en un teixit subtil que les embolcalla i les eleva a la categoria de somni. Una simple carbassa és converteix en un objecte d’art.